T E M P S
Cal estar sempre ebri. Res més: aquest és l'assumpte. Per no sentir l'horrible pes del Temps, que us cansa l'esquena i us vincla cap a la terra, heu d'embriagar-vos sense treva.Però, de què? De vi, de poesia o de virtut, com volgueu. Però embriagueu-vos.I si alguna vegada, a les escales d'un palau, sobre l'herba verda d'un marge, a la llòbrega solitud de la vostra cambra, us desperteu i l'embriaguesa ha minvat o desaparegut, pregunteu al vent, a l'onada, a l'estrella, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'onada, l'estrella, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'embriagar-se! Per no ser els esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos; embriagueu-vos sense parar! De vi, de poesia o de virtut, com volgueu."
CHARLES BAUDELAIRE, L'Spleen de París
